Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 2.002

Fitxes de l'Optimot
121. Plural de 'cosí germà', 'cosina germana'
Font Fitxes de l'Optimot
El plural de cosí germà o cosina germana és cosins germans, cosines germanes. Aquesta mena de locucions s'escriuen separades i sense guionet.  [...]
122. Plural de 'tinent general', 'tinenta general'
Font Fitxes de l'Optimot
El plural de tinent general o tinenta general és tinents generals, tinentes generals. Aquesta mena de locucions s'escriuen separades i sense guionet.  [...]
123. Separació a final de ratlla de 'ny'
Font Fitxes de l'Optimot
El grup ny no s'ha de separar a final de ratlla. Per exemple, el mot canya se separa ca-nya i no can-ya. [...]
124. olimpiades o olimpíades? / Majúscules i minúscules de olimpíades
Font Fitxes de l'Optimot
En català, la forma olimpíades és esdrúixola i fa referència a la celebració dels jocs olímpics. Aquest substantiu s'escriu amb majúscula inicial, quan es refereix a una edició concreta. Per exemple: les Olimpíades de Barcelona. En canvi, si fa referència a la celebració dels jocs olímpics en [...]
125. Com es diu muñeca en català? / Es pot dir munyeca en català? / munyeca o canell?
Font Fitxes de l'Optimot
L'articulació que uneix la mà i el braç de les persones s'anomena canell. La forma munyeca és una mala adaptació del castellà muñeca. La peça de roba, de pell o d'altres materials que serveix per subjectar i protegir el canell, i específicament la bena elàstica que utilitzen els esportistes per [...]
126. 'depenent de' o 'dependent de'?
Font Fitxes de l'Optimot
La locució depenent de té el significat d''en funció de'. Per exemple: Es concediran beques depenent dels ingressos dels sol·licitants. S'admetran oients depenent de la voluntat de les persones que s'examinin. En canvi, la forma dependent de significa que 'depèn de'. Per exemple: Aquesta [...]
127. El cognom Prat-sobre-roca (Pratsobrerroca, Pratsobreroca) / Forma normativa dels cognoms
Font Fitxes de l'Optimot
La forma estrictament normativa d'aquest cognom és Prat-sobre-roca. La variant Pratsobrerroca, malgrat que no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans, resulta acceptable perquè evita una possible pronúncia errònia. En canvi, la forma més tradicional [...]
128. Pronúncia dels mots altre, nosaltres, vosaltres / Emmudiment de la ela a l'interior de mot
Font Fitxes de l'Optimot
En alguns parlars, espontàniament, s'emmudeix la l de l'indefinit altre (altra, altres) i dels pronoms nosaltres i vosaltres: altre (pronunciat sense ela: atre) nosaltres (pronunciat sense ela: nosatres) vosaltres (pronunciat sense ela: vosatres) Aquest emmudiment s'evita en els registres [...]
129. Usos lexicalitzats del pronom en / Et recordes de nosaltres o Te'n recordes de nosaltres?
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs pronominals que duen un complement introduït per la preposició de, com ara recordar-se, riure's, penedir-se o burlar-se. Per exemple: Et recordes de nosaltres? Que et rius de mi? Em penedeixo del que et vaig dir ahir. No et burlis del teu germà. Quan es pronominalitza aquest [...]
130. Accent diacrític: són o son?
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha un curt de nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de són i son. S'escriu són en el cas següent: quan és una forma del verb ésser/ser: Ja són les deu del [...]
Pàgines  13 / 201 
<< Anterior  Pàgina  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  Següent >>