El plural de tinent general o tinenta general és tinents generals, tinentes generals.
Aquesta mena de locucions s'escriuen separades i sense guionet.
[...]
En català, la forma olimpíades és esdrúixola i fa referència a la celebració dels jocs olímpics.
Aquest substantiu s'escriu amb majúscula inicial, quan es refereix a una edició concreta. Per exemple: les Olimpíades de Barcelona. En canvi, si fa referència a la celebració dels jocs olímpics en [...]
L'articulació que uneix la mà i el braç de les persones s'anomena canell. La forma munyeca és una mala adaptació del castellà muñeca.
La peça de roba, de pell o d'altres materials que serveix per subjectar i protegir el canell, i específicament la bena elàstica que utilitzen els esportistes per [...]
La locució depenent de té el significat d''en funció de'. Per exemple:
Es concediran beques depenent dels ingressos dels sol·licitants.
S'admetran oients depenent de la voluntat de les persones que s'examinin.
En canvi, la forma dependent de significa que 'depèn de'. Per exemple:
Aquesta [...]
La forma estrictament normativa d'aquest cognom és Prat-sobre-roca. La variant Pratsobrerroca, malgrat que no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans, resulta acceptable perquè evita una possible pronúncia errònia. En canvi, la forma més tradicional [...]
En alguns parlars, espontàniament, s'emmudeix la l de l'indefinit altre (altra, altres) i dels pronoms nosaltres i vosaltres:
altre (pronunciat sense ela: atre)
nosaltres (pronunciat sense ela: nosatres)
vosaltres (pronunciat sense ela: vosatres)
Aquest emmudiment s'evita en els registres [...]
Hi ha verbs pronominals que duen un complement introduït per la preposició de, com ara recordar-se, riure's, penedir-se o burlar-se. Per exemple:
Et recordes de nosaltres?
Que et rius de mi?
Em penedeixo del que et vaig dir ahir.
No et burlis del teu germà.
Quan es pronominalitza aquest [...]
Hi ha un curt de nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de són i son.
S'escriu són en el cas següent:
quan és una forma del verb ésser/ser: Ja són les deu del [...]